Back Moderne gedragspatrone Afrikaans حداثة سلوكية Arabic Behaviorální modernita Czech Behavioral modernity English Modernidad conductual Spanish مدرنیته رفتاری Persian Modernité comportementale French מודרניות התנהגותית HE Bihevioralni modernitet Croatian Modernitas perilaku ID

Modernitat conductual

"Bruixot" o "déu cornut", esquema de Henri Breuil que reprodueix una de les pintures de la Cova de Trois Frères, d'uns 15.000 anys d'antiguitat[1]

Els termes modernitat conductual (de l'anglés behavioral modernity), conducta moderna[2] i comportament modern[3] són expressions d'un concepte emprat en ciències socials (sobretot en antropologia, arqueologia i sociologia) per a referir-se a una sèrie de característiques que distingeixen el capteniment o conducta[4] (behaviour) dels humans moderns del dels seus antecessors i del d'altres línies extintes de l'evolució humana (i que podrien fins i tot relacionar-se amb les causes que provocaren l'extinció de l'Homo neanderthalensis, amb qui Homo sapiens arribà a coexistir). Aquests trets, estretament vinculats amb l'origen del llenguatge, són el pensament simbòlic, l'elaboració de conceptes abstractes, la capacitat relacional, l'interés per la comprensió dels fenòmens naturals, la creativitat i la transmissió cultural (incloent-hi la producció artística del paleolític superior[5] i elements rituals com els cultes funeraris, siguen o no part del que es podrien considerar creences religioses).[6][7] El procés hauria ocorregut al mateix temps que la primera expansió de les migracions humanes per Europa, així com per Austràlia i Nova Guinea.[8] Hauria sorgit la primera espècie biològica autoconscient, que va poder dominar el seu destí i evolucionar culturalment.[9][10]

  1. ↑ Henri Breuil, Quatre cents siècles d'art paiétal (Montignac, 1954, p. 166 (Mary E. Boyle, tr., as Four Hundred centuries of Cave Art, London: Zwemmer, 1952); Breuil, Les Cavernes du Volp, 1958. Font citada en The Sorcerer (cave art).
  2. ↑ Exemples d'ús de totes dues expressions en e-spacio.uned.es.
  3. ↑ Exemples d'ús en paleoantropologiahoy i comoves.unam.mx Arxivat 2018-01-14 a Wayback Machine..
  4. ↑ Vegeu-ne també ecologia del comportament, etologia humana, etc.
  5. ↑ David Lewis-Williams, 2002, Thames and Hudson -editorial- The Mind in the Cave.
  6. ↑ Vegeu teoria relacional (Kineman i altres fonts citades en Relational theory).
  7. ↑ Paul Mellars, Why did modern human populations disperse from Africa ca. 60,000 years ago?, 2006 doi=10.1073/pnas.0510792103, Proceedings of the National Academy of Sciences, volume 103, pg 9381 pmid=16772383 | numero=25 | pmc=1480416.
  8. ↑ "... la prima espansione certa dell'uomo oltre i confini dell'Eurasia e dell'Africa; furono infatti occupate l'Australia e la Nuova Guinea, allora unite a formare un unico continente." ("la primera expansió certa de l'ésser humà més enllà de les fronteres d'Euràsia i Àfrica. Foren ocupades Austràlia i Nova Guinea, aleshores unides formant un sol continent".) Jared Diamond, Armi, acciaio e malattie, 1997, pàg. 25.
  9. ↑ Autoconsciència (Laing, font citada en Self-consciousness). La concepció de la humanitat com a autoconsciència la divulgà Carl Sagan en Cosmos.
  10. ↑ Redazione, La. «Quella volta che siamo diventati umani di Telmo Pievani» (en italià), 22-07-2022. [Consulta: 15 juliol 2024].

Developed by StudentB